viernes, 28 de noviembre de 2014

Viaje al blanco, crònica d'una expedició polar

Jordi Canal Soler ha presentat Viaje al blanco, llibre en el qual relata una expedició que va fer en grup a l'últim grau fins al Pol Nord. Durant la xerrada l'autor ha confessat que és un llibre que va sorgir arrel del desenvolupament de l'expedició i les aventures que va viure el grup, i que, per tant, no estava planejat. A més de les vivències del grup, el llibre també té una vessant més personal, i és en alguns episodis l'autor parla sobre les seves pròpies superacions i les seves pors. "El miedo estaba en no saber si esa expedición sería demasiado dura para mí". 
Però el més important que li han ensenyat els viatges, el que més ha après, és a viatjar amb humilitat, i per il·lustrar-ho cita Flaubert: "el viaje es una cura de humildad: te das cuenta del diminuto lugar que ocupas en el mundo". Segons Canal Soler, quan es viatja amb humilitat, un descobreix molt millor com són les cultures, els paisatges, i com respectar tot això.
Per tenir una primera sensació sobre el llibre, l'autor ha publicat un petit trailer del llibre amb imatges de l'expedició.

Xavi Medina: "Els nostres valors no són necessàriament els únics, hi ha altres maneres de veure la vida"

Xavi Medina és l'autor de Tokaj-Hegyalja, un llibre que ens acosta a l'Hongria més desconeguda al voltant de la viticultura, la cultura del vi. Segons Medina, Hongria és un país encara molt desconegut pels viatgers, a part de la seva capital, Budapest. L'autor qualifica Hongria com un "estrany pròxim", i és que, segons Medina, és un país en el qual t'hi pots sentir absolutament sol, aïllat i envoltat d'una llengua incomprensible, però a la vegada molt a prop de la gent. 
En quant a què ha après del viatge, l'autor destaca el fet de veure's a sí mateix en situacions diferents i reaccionant de maneres diferents. Això, segons Medina, va fer que aprengués a reconèixer-se a ell mateix, i va aprendre a veure's en relació als altres: a veure que els nostres valors no són necessàriament els únics, sinó que hi ha altres maneres de veure la vida, d'actuar, i que els altres també poden tenir raó. 


Tokaj-Hegyalja, l'últim llibre de Xavi Medina
Font: Maria Zapater

Jordi Pérez Colomé reflexiona sobre l'aventura en els viatges

Jordi Pérez Colomé ha presentat el seu llibre Adiós, Gongtan en la III Jornada de Comunicació, Viatges i Aventura, organitzada pel Gabinet de Comunicació i Educació de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. 
Pérez Colomé ha parlay sobre Adiós, Gongtan, un llibre escrit a partir de les experiències que va viure l'autor durant el seu viatge a la Xina central. Gongtan és un petit poble a prop del riu Wu amb un centre històric de casetes de fusta en perill de ser destruïdes a causa d'una presa d'aigua. L'autor, doncs, va voler conèixer aquesta realitat des de ben a prop. Es tracta d'un viatge ple d'aventures que mostra una societat xinesa més propera a la que estem acostumats. A més, la Xina és un país que Pérez Colomé ja ha visitat en altres ocasions i pel qual sent cert afecte, cosa que afecta en la redacció del llibre. 
En quant a la gran pregunta de la taula rodona, "què t'ensenya el viatge?", l'autor ha destacat sobretot que els viatges fan que et fixis més en els detalls, t'ajuden a veure-hi més enllà. Per exemple, una anècdota curiosa que fa servir Pérez Colomé per il·lustrar aquesta idea és com es va adonar del perquè de la mala qualitat del cafè en la majoria de locals, i és que a la Xina posen molta aigua al cafè perquè estan acostumats a posar-n'hi molta, també, al te.

Adiós, Gongtan
Portada del llibre Adiós, Gongtan

A més, la plataforma Google Books permet fer un petit tast de les primeres pàgines del llibre de Pérez Clomé.

Sis maneres diferents de viatjar

Els estudiants del Màster en Periodisme de Viatges han presentat els seus projectes durant la III Jornada de Comunicació, Viatges i Aventura. Es tracta, en el sis casos, de propostes de viatges alternatives al turisme de consum i, evidentment, al turisme de masses.

Marroc
El primer viatge el fem al Marroc de la mà del grup Mauka-Makai. Aquest grup ens proposa un viatge al voltant del món del cinema. "En el cine, Marruecos, no siempre es Marruecos. Tiene mucha versatilidad" comenta Luisa, de Mauka-Makai. I és que a més de buscar el que no és típic, els estudiants que van viatjar al Marroc també van buscar apropar-se a les persones. 

Malta
Després viatgem a Malta amb el grup Caminos Sellados. Aquest grup d'estudiants presenten el seu projecte Postales del Mundo, un treball que agafa forma de postal i que permet conèixer diferents aspectes del país des del punt de vista de sis viatgers molt diferents entre ells: els sis integrants del grup. 


Croàcia
Posem rumb a la Croàcia desconeguda: Sebastián Abeliuk presenta el projecte del grup 7 vagones. Aquest grup es proposa investigar els llocs més desconeguts del país, tot i les dificultats que això els va presentar en el seu moment. Ho comenta el propi Abeliuk: "Croàcia és bastant complicat d'indagar, i descobrir el país va ser una tasca titànica". Tot i això sembla que van aconseguir-ho, i a més proposen una sèrie de punts clau del país on es va rodar la sèrie Game Of Thrones, produïda per la cadena HBO.

Istanbul
I de Croàcia viatgem a Istanbul amb el grup Cassiopea Viajeros, que proposen una descoberta de la importància de l'aigua a través d'aquesta ciutat turca. En aquest sentit, han desenvolupat una aplicació per Android (Estambul: Arquitectura del agua) que mostra una selecció dels punts més importants que van visitar durant el seu viatge a la ciutat. A més, han creat un llibre multimèdia titulat Turquía: Ritmos y sabores que guia el lector pel folklore i la gastronomia de Turquia.
Seguim amb el viatge fins a Creta, amb el grup Amaki. Perspectivas de Creta és el seu projecte, que permet veure l'illa amb els ulls de vuit habitants del lloc. "Creta es la perfecta combinación de la comida, el tiempo y la amabilidad", diu Irina Kosyanova durant l'explicació del projecte.

Praga
El viatge acaba a Praga amb Serendipity Travel. En el seu projecte el grup proposa tours atípics per Praga, com ara rutes temàtiques. Un exemple d'aquestes rutes podria ser els clubs de jazz o les cerveseries, o fins i tot una ruta pels llocs que proposa un home que viu al carrer. Reinventando destinos és la revista que a creat el grup, i en ells s'hi recullen les rutes que proposen.


Reporteros sin Fronteras presenta la seva tasca en la III Jornada "Comunicación, Viajes y Aventura"

Maria Dolores Massana, ex-presidenta de Reporteros Sin Fronteras ha explicat l'acció que duen a terme arreu del món per protegir la feina periodisítica. La seva tasca es vehicula entorn el baròmetre de les agressions als periodistes. Aquest any, s’han assassinat 50.000 periodistes i 22 internautes i han empresonat a 74 periodistes i 172 internautes. La seva feina també es mobilitzar totes les instàncies perquè aquests casos no caiguin en la impunitat. Finalment, promouen campanyes de sensibilització i manifestacions.
Maria Dolores Massana, reflexiona sobre la manca de corresponsalies i enviats espacials en zones de conflicte bèl·lic i el fet que ningú es preocupa  en les conseqüències que desemboca el conflicte, és a dir, en quin estat queda la societat i en quines situacions es queden els periodistes locals. Aquesta organització internacional és originaria de l’any 1985.  Implantada en nou països de tota Europa, es dedica a tres eixos: la llibertat de premsa i d’informació, l’ajuda als periodistes que treballen en zones de conflicte, els freelance bàsicament i la den contra les censures i repressions.

Logo de Reporteros sin Fronteras

Societat Civil Internacional, 94 anys lluitant per la pau

L'organització Societat Civil Internacional ha explicat la seva tasca en benefici de la pau en la seva ponència a la III Jornada "Comunicación, Viajes y Aventura". Aquesta organització va sorgir l’any 1920, després de la primera guerra mundial. Precisament el primer objectiu va ser ajuntar poblacions alemanyes i franceses en un camp de voluntariat per reconstruir poblacions malmeses a causa de la guerra. Aquesta iniciativa va anar creixent i expandint-se per tot el món.
Actualment, la xarxa del servei civil compta amb 54 ramificacions a diferents països i altres organitzacions col·laboradores. Totes actuen essencialment a nivell territorial i amb el principal objectiu de la construcció de la pau. Per assolir-lo les eines necessàries són per una banda, l’educació per la pau, el desenvolupament i els drets humans i per l’altra, el voluntariat internacional per donar suport a projectes associatius d’arreu del món. 

Logo de Servei Civil Internacional

Médicos sin Fronteras reivindica un periodisme just que cobreixi les zones de més conflicte


FONT: Maria Zapater


El cap del departament de comunicació de Médicos sin Fronteras, August Morales, ha reivindicat, durant la III Jornada "Comunicación, Viajes y Aventura", que la cobertura dels mitjans de comunicació es centra bàsicament a Occident. D'aquesta manera, es deixen de banda indrets on hi ha molt patiment i als quals s’hauria de viatjar més per mostrar la seva realitat. D’altra banda, també explica que aquest és un tipus de periodisme de paracaigudes perquè la majoria d’aquests llocs són desconeguts. Finalment, reflexiona sobre el fet que el contacte amb la gent és conflicte perquè és molt difícil arribar a les persones i que elles entenguin la tasca que realitzes. 

Aquesta organització medico-humanitària internacional va posar-se en marxa arran de la Guerra Civil de Nigèria (1968-1969) dins dels dispositiu de la Creu Roja. Els 2.500 treballadors internacionals i els 29.000 professionals contractats localment es dediquen a l’ajuda de poblacions en situacions de precarietat i a les víctimes de fams, catàstrofes naturals i conflictes bèl·lics.

Logo de Medicos sin Fronteras

L'ONG Sonrisas de Bombay ha ajudat 5000 persones des de la seva creació



FONT: Maria Zapater


Aquesta organització va ser fundada l’any 2005 pel periodista econòmic Jaume Sanllorente després que dos viatges a la ciutat de la Índia, que dóna nom a l’entitat, li canviessin la vida. En el primer viatge, va adonar-se de les condicions de màxima pobresa en que vivia la majoria de la població. Però va ser l’impacte causat pel segon viatge que el va decidir a vendre el seu pis, deixar la seva feina i crear l’ONG per protegir 40 nens d’un orfenat que estava a punt de tancar. Aquest és l’inici d’una fundació que, nou anys més tard, ajuda a 5.000 persones.
Actualment, les seves línies d’actuació estan emmarcades en tres àmbits. A nivell sanitari, es centren en la oncologia pediàtrica; a nivell educatiu, asseguren que els nens cursin el pre-escolar, la primària, la secundaria i ofereixen beques als joves; i a nivell de desenvolupament socioeconòmic, promouen cursos de formació professional destinats a les dones. A banda d’aquestes accions, també treballen la sensibilització tant a nivell governamental com a nivell individual a través d’un programa de visites de tots els seus projectes.


Logo de l'ONG

"En tierra hostil": Deu països, tres continents

Els llocs que protagonitzaran el nou programa de Jalis de la Serna i Alejandra Andrade són Honduras, El Congo, Corea del Nord, Brasil, Ucraïna, Venezuela, Colombia, México, Castillejos (Marroc) i Mali.


Els reporters de Callejeros i Encarcelados participen en la III Jornada de Comunicació, Viatges i Aventura

Alejandra Andrade i Jalis de la Serna han visitat avui la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Barcelona amb motiu de la celebració de la III Jornada de Comunicació, Viatges i Aventura. 

Els periodistes i reporters de Callejeros Viajeros i Encarcelados han parlat de la seva trajectòria a la televisió a través d’experiències viscudes durant el rodatge dels diferents programes. Les diferències d’enfocament en cadascun dels programes són notables: la calma i els luxes de Callejeros Viajeros no estaven presents mentre rodaven Encarcelados. 

Jalis de la Serna ha explicat que l’objectiu principal del programa Encarcelados era analitzar els motius pels quals persones de nacionalitat espanyola s’havien introduït en el món del narcotràfic però des de l’interior de les presons de Colombia, on estaven tancats. En canvi, ha explicat que l’enfocament del programa va canviar força quan van observar que a les presons on accedien “es vulneren els drets humans”. El fet de poder-ho gravar, “ens ha permès denunciar-ho”, ha assegurat Alejandra Andrade. 


Jalis de la Serna i Alejandra Andrade presenten el nou programa de LaSexta: "En tierra hostil"

Durant la conferència "El viaje que busca historias: De 'Encarcelados a 'En tierra hostil'",  Jalis de la Serna i Alejandra Andrade han avançat imatges del proper programa que estan preparant i que aviat emetrà Atresmedia. “En tierra hostil” és un programa conformat per 10 reportatges enregistrats a deu països que es troben en un moment conflictiu. A partir del testimoni de persones espanyoles que viuen en aquests països, Andrade i de la Serna ens aproparan a cruels realitats. 

Els reporters han explicat la poca similitud entre els diferents capítols de “En tierra hostil”. Les històries són diferents, i també el “road movie”. “No té res a veure el que passa a Mèxic, amb el que veiem a Ucarïna”, ha afirmat de la Serna. 

Alejandra Andrade ha assegurat que la manera com s’ha gravat aquest programa és diferent a Callejeros o Encarcelados. El procés per aconseguir les entrevistes i el contingut informatiu també ha estat filmat per les càmeres i d’aquesta manera “l’espectador també veu la feina que hi ha darrere”, ha dit Andrade. 


Más vídeos en Antena3

Rosa Maria Calaf: “Mi casa no es para vivir, es para volver, y yo todavía no he vuelto.”

 Les tres professionals de la comunicació parlen de la relació de la dona amb el periodisme de viatges

Característiques de la dona viatgera
Les tres periodistes han coincidit en què la dona viatgera ha de tenir una sèrie de característiques fonamentals: sentit comú, determinació i passió, però sobretot curiositat. Cristina Morató va afirmar: “El millor bòtox és la curiositat, i això és el que et manté viu ja que viatjar allarga la vida.” Un altre aspecte fonamental és entendre que ets el visitant, d’aquesta manera la gent local no et veurà com una amenaça i les dues parts se sentiran més còmodes. Pepa Roma ha remarcat tenir precaució, sobretot en els joves ja que és quan tens més inquietud i impulsivitat. “S’ha de vigilar que no se’t vegi molt com una turista”, va dir la periodista.

Literatura i periodisme de viatges
Totes tres afirmen que la manera d’explicar un viatge és diferent si l’explica un home o una dona ja que veuen les històries des de diferents punts de vista. Pepa Roma va dir que on hi ha un viatge sempre hi ha una escriptora ja que està unit a la narració. Segons Cristina Morató, els llibres de viatges escrits per dones tenen una mirada especial. Les dones contemplen el viatge com una escola de vida, de coneixements, en canvi, els homes ho fan com una competició esportiva.

Morató creu que aquesta diferència es deu a que els exploradors vuitcentistes disposaven del finançament de la Real Societat Geogràfica. Al tenir un sponsor, has d’anar al lloc i tornar per explicar-lo a la persona que t’ha donat els diners per tal de justificar aquesta inversió. Les dones no comptaven amb aquest sponsor perquè creien que no estaven capacitades física i mentalment per viatjar i s’havien de quedar a casa. Segons la periodista, les dones que viatjaven no tenien diners ni obligacions, i això era una benedicció ja que no tenien una data fixa per tornar.

La importància del viatge
Normalment, el viatge es concep com un procés de descobriment de un mateix, de transformació com a persones. Pepa Roma diu que les dones viatgen per experimentar, incorporen a la seva vida l’experiència que els dóna el viatge. Rosa Maria Calaf creu que amb el periodisme de viatges hem de solucionar el gran desconeixement que hi ha de l’altre. Hem d’aconseguir que la gent es faci preguntes i que no es creguin que les coses són com els hi expliquen. La periodista utilitza una frase de Hemingway per remarcar la seva necessitat de viatjar: “Mi casa no es para vivir, es para volver y yo todavía no he vuelto.”





Cristina Morató: “Una dona viatgera ha de tenir humilitat, sentit comú, curiositat i humor, i sobretot saber que és la visitant


Les periodistes Rosa Maria Calaf, Pepa Roma i Cristina Morató presideixen la taula rodona “Mujeres viajeras”

“Mujeres viajeras” ha estat la tercera conferència de la III Jornada de “Comunicación, Viajes y Aventura” que s'ha dut a terme a la Facultat de Ciències de Comunicació de la UAB. La taula rodona que va començar sobre les 11 del matí, la va moderar Lidia Peralta i la van presidir les periodistes Rosa Maria Calaf, Pepa Roma i Cristina Morató. Les tres han exposat les seves experiències realitzant periodisme de viatges i han invitat als estudiants que estaven reunits a l’Aula Magna de la Facultat a fer-ho si tenien l’oportunitat.

Rosa Maria Calaf és llicenciada en Dret i Periodisme, té un Màster en Institucions Europees, i també ha cursat la carrera de Ciències Polítiques. Aquesta periodista porta més de 37 anys com a corresponsal de RTVE i ha informat des de llocs com: Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Hong Kong i Pequín. Alguns dels premis que ha obtingut al llarg de la seva vida professional són el Premi Ondas a l’any 2001, el Premi de Periodista de l’any 2001 pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Premi a Tota una vida de l’Acadèmia de la Televisió a Espanya, entre altres més.

Pepa Roma és llicenciada en Filosofia i Lletres i en Ciències de la Informació. Entre els anys 1972 i 1974 va realitzar la volta al món. La periodista ha treballat en prestigiosos mitjans de comunicació d’Espanya com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, TVE, etc. També ha exercit com a escriptora i alguns dels premis que ha obtingut són: l’accèssit del XIII Premi Antonio Machado l’any 1989 amb l’obra Adiós Estambul i el Premi Andalusia de Novel·la l’any 1997 amb Mandala.


Cristina Morató és llicenciada en Periodisme y Fotografia. Ha exercit de periodista, escriptora, reportera i directora de programes de televisió. Aquesta professional ha viscut a Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica realitzant reportatges i escrivint articles. L’eix principal dels seus escrits és la vida de les grans viatgeres i exploradores, per aquest motiu, ha visitat més de 40 països buscant la història d’aquestes persones. Actualment, és membre fundador i vicepresidenta de la Societat Geogràfica Espanyola i forma part de la Royal Geographical Society de Londres. Algunes de les seves obres són: Viajeras intrépidas y aventureras de l’any 2001, Las Damas de Arabia de l’any 2005, Reinas Málditas de l’any 2014, entre moltes més. 



Cristina Morató, Pepa Roma i Rosa Maria Calaf
Font: Maria Zapater

Lluís Pont rep un títol honorífic per la seva trajectòria aventurera


FONT: Maria Zapater

"Viajero solidario y comprometido" diu al certificat que ha rebut Lluís Pont durant la III Jornada "Comunicación, Viajes y Aventura". El català s'ha mostrat molt emocionat per aquesta entrega sorpresa que ha anat acompanyada d'un vídeo amb fotografies i vídeos de la seva vida. 

Lluís Pont és el creador de "The Polaroad Project", un projecte creat l'any 2012 en un viatge arreu del continent africà. Lluís i el seu fill van comprar 2500 carrets de càmera Polaroid i van començar a fotografiar persones. No es van quedar amb els retrats, sinó que van repartir-los als fotografiats. "Vam voler repartir somriures", així ho ha explicat Lluís Pont durant la seva ponència a la III Jornada "Comunicación, Viajes y Aventura" organitzada a la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Durant el viatge, a banda de fer les fotografies van iniciar un altre projecte al Senegal. Els viatgers van ajudar un poblat a construir un pou per poder extreure aigua sense haver de desplaçar-se deu km. Després d'aquesta aventura, Lluís ha explicat que ja té la següent ruta programada: un viatge a Mongolia.





FONT: Maria Zapater