Les tres professionals de la comunicació parlen de la
relació de la dona amb el periodisme de viatges
Característiques de la dona viatgera
Les tres
periodistes han coincidit en què la dona viatgera ha de tenir una sèrie de
característiques fonamentals: sentit comú, determinació i passió, però sobretot
curiositat. Cristina Morató va afirmar: “El millor bòtox és la curiositat, i
això és el que et manté viu ja que viatjar allarga la vida.” Un altre aspecte
fonamental és entendre que ets el visitant, d’aquesta manera la gent local no
et veurà com una amenaça i les dues parts se sentiran més còmodes. Pepa Roma ha remarcat tenir precaució, sobretot en els joves ja que és quan tens més
inquietud i impulsivitat. “S’ha de vigilar que no se’t vegi molt com una
turista”, va dir la periodista.
Literatura i periodisme de viatges
Totes tres afirmen
que la manera d’explicar un viatge és diferent si l’explica un home o una dona
ja que veuen les històries des de diferents punts de vista. Pepa Roma va dir
que on hi ha un viatge sempre hi ha una escriptora ja que està unit a la
narració. Segons Cristina Morató, els llibres de viatges escrits per dones
tenen una mirada especial. Les dones contemplen el viatge com una escola de
vida, de coneixements, en canvi, els homes ho fan com una competició esportiva.
Morató creu que
aquesta diferència es deu a que els exploradors vuitcentistes disposaven del
finançament de la Real Societat Geogràfica. Al tenir un sponsor, has d’anar al
lloc i tornar per explicar-lo a la persona que t’ha donat els diners per tal de
justificar aquesta inversió. Les dones no comptaven amb aquest sponsor perquè
creien que no estaven capacitades física i mentalment per viatjar i s’havien de
quedar a casa. Segons la periodista, les dones que viatjaven no tenien diners
ni obligacions, i això era una benedicció ja que no tenien una data fixa per
tornar.
La importància del viatge
Normalment, el
viatge es concep com un procés de descobriment de un mateix, de transformació
com a persones. Pepa Roma diu que les dones viatgen per experimentar,
incorporen a la seva vida l’experiència que els dóna el viatge. Rosa Maria
Calaf creu que amb el periodisme de viatges hem de solucionar el gran
desconeixement que hi ha de l’altre. Hem d’aconseguir que la gent es faci
preguntes i que no es creguin que les coses són com els hi expliquen. La
periodista utilitza una frase de Hemingway per remarcar la seva necessitat de
viatjar: “Mi casa no es para vivir, es para volver y yo todavía no he vuelto.”
